"Ells no són Charlie" Artículo de Vicent Partal en Vilaweb

Ells no són Charlie

La massiva manifestació d’ahir a París és un consol: gent de totes les condicions socials, de qualsevol origen i fe, per damunt de les ideologies, van saber retre homenatge als periodistes de Charlie Hebdo i als policies morts en uns atacs que marcaran durant anys la vida política francesa i europea. L’escalf de la gent del carrer, la seua sinceritat republicana, hauria de servir per a infondre coratge a aquells que defensen la llibertat d’expressió i de premsa, arreu del món.

Tanmateix la utilització vergonyant dels fets per part de la classe política va posar una ombra amarga. A primera fila de la manifestació van desfilar líders polítics que no tenen dret a defensar Charlie Hebdo, després del que ells estan fent en els seus respectius països. Turquia és un dels tres països del món amb més periodistes empresonats. Què caram hi feia el seu primer ministre? Què hi feia el ministre d’afers estrangers de Putin, responsable entre altres de l’assassinat d’Anna Politkovskaia? Que hi feia la primera ministra d’Irlanda si al seu país la blasfèmia comporta presó? Què hi feia el primer ministre Netanyahu, reponsable de les accions militars que van causar l’any passat la mort de set periodistes? Què hi feia el rei Abdallah mentre Jordània condemna periodistes a quinze anys de presó per publicar articles que el critiquen? Què hi feia el fiscal general dels Estats Units mentre la seua policia arresta periodistes del Washington Post a Ferguson? Què hi feia el president palestí, que al 2013 va tancar diversos periodistes argumentant que l’insultaven? I Cameron? No va ser ell qui va amenaçar The Guardian pels papers publicats per Greenwald? I què n’hauríem de dir de Rajoy?

Un dels supervivents de la massacre, el dibuixant Bernard 'Willem' Holtrop, va dir ahir que li venien ganes de ‘vomitar’ en veure aquests personatges en la primera fila de la manifestació. 

És una reacció més que comprensible, especialment a la vista de com de ràpid, ahir mateix, els ministres de la Unió Europea han aprofitat l’emoció del moment per a plantejar noves mesures contra les llibertats civils. S’han reunit els ministres d’interior, no els de cultura. I el primer que han fet ha estat parlar de possibles mesures per a restringir la lliure circulació dels ciutadans i per censurar internet, no de com incrementar la llibertat d’expressió. Fernàndez Díaz, qui havia de ser sinó, ha arribat a exigir en el nom d’Espanya que es tornen a instaurar les fronteres dins la Unió Europea. Quina barbaritat! I què poc sorprèn que Marine Le Pen ràpidament l’haja aplaudit en públic.

Repugna, repugna molt, que aquesta gent facen ús precisament de l’assassinat d’uns llibertaris per a justificar la que em tem que serà la particular versió europea de la Patriot Act. L’esperança és que els milions de persones que ahir van defensar la llibertat a París i tots els europeus siguem conscients de l’engany interessat on uns pocs ens volen portar. I no el tolerem.

Vicent Partal

Vilaweb