Periódico "El Raval"

Cada mes sale a la calle el periódico "El Raval" con información de lo que puede interesar a quienes viven y trabajan en el barrio del Raval. Para ver el periódico "El Raval" cómodamente, clica sobre el ejemplar que ves abajo. Se ampliará a toda la pantalla. Podrás pasar las páginas y en la parte superior podrás ver los controles para ampliar, arrastrar, etc.
Además del periódico, en este blog encontrarás algunos contenidos que quizás puedan interesarte también.

lunes, 27 de enero de 2014

L'ALTRA HISTÒRIA DE L'ASSESIN DEL BORN per Mireia Escobar. Mireia Escobar és coordinadora pedagògica del projecte Ta-Aixira de l’Espai d’Inclusió i Formació del Casc Antic (EICA)



Aquests dies, s’està creant molta alarma social al voltant del boig del Born, un criminal perillós que va deixar en suspens el veïnat i la policia des que, el dimarts 7 de gener, va ferir un home i en va matar un altre en un carrer del cèntric barri de Barcelona. Aquest jove va arribar essent un nen, sol, segurament amagat als baixos d’un camió i a la recerca d’oportunitats, com molts altres menors, els anomenats menors migrants no acompanyats. D’acord amb la legislació que empara tots els menors, siguin de l’origen que siguin, el noi va ser tutelat per l’administració i acollit en un centre de protecció. Segons fonts internes, el jove mantenia una bona actitud, s’implicava en els estudis de formació ocupacional que cursava al Raval i progressava ràpidament pel que fa al castellà. Llavors, què li va passar pel cap per arribar a convertir-se en un monstre que ataca i mata persones sense motiu aparent?

Després d’assolir la majoria d’edat i, per tant, abandonar els centres on són emparats, els joves tutelats –estrangers i espanyols– es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Sense el suport de les seves famílies, es veuen obligats a fer front a l’autonomia amb divuit anys acabats de fer; en aquest sentit, cal recordar que, segons l’Institut de la Joventut (2012), l’edat mitjana d’emancipació a Espanya cada vegada s’acosta més als 30 anys. En el cas dels joves migrants, als problemes relacionats amb la regularització, s’hi afegeix l’absència de la família, la manca d’una xarxa social prou sòlida, les barreres lingüístiques i l’escassa formació per accedir al món laboral. Afrontar l’autonomia en aquestes circumstàncies és pràcticament impossible, si no és que ets l’afortunat que rep suport de l’administració després de la majoria d’edat. Però aquest jove, com molts altres, feia deu mesos que era al carrer, sobrevivint dia a dia a base d’estirades i evadint-se de la seva nova realitat esnifant cola. Així, no va poder continuar la formació ni res del que, en el seu dia, s’havia proposat; va ser abocat a una espiral de degradació que, finalment, l’ha dut a la presó, on pagarà la mort d’una persona innocent. Els testimonis diuen que parlava sol, exaltat, nerviós, desencaixat, fins que, de matinada, el van detenir. Sorprèn, aquesta història, si tenim en compte que, tres setmanes abans de l’incident, durant la presentació d’un documental sobre trajectòries de joves extutelats, alguns responsables de l’atenció a aquest col·lectiu van declarar davant els espectadors l’èxit de les polítiques dutes a terme en l’acompanyament dels joves en el seu trànsit a la vida adulta. De fet, alguns mitjans, els mateixos que criminalitzen el col·lectiu a cop mediàtic, ja s’han encarregat de publicitar aquest suposat èxit utilitzant els testimonis d’alguns joves que, prèviament seleccionats, ens han explicat les seves històries.
 
Des del projecte Ta-Aixira de l’Espai d’Inclusió i Formació del Casc Antic (EICA), que compta amb més de deu anys d’experiència en l’acollida d’aquest col·lectiu, asseguren que es continuen detectant casos greus de risc social un cop assolida la majoria d’edat. Aquesta situació, augmentada i cronificada arran de la crisi econòmica, va impulsar l’entitat a presentar un manifest davant el Síndic de Greuges, l’any 2012, per denunciar la vulnerabilitat d’aquests joves. En definitiva, tenim cura dels nens desemparats per abandonar-los quan fan divuit anys i convertir-los en carn de canó. Fins que un noi drogat fins al capdamunt acaba matant. Però, és clar, “és el que vénen a fer”, “a robar i assassinar”. No s’equivoquin, senyors, nosaltres els vam convertir en nens del carrer, abans no ho havien estat mai. I com més s’omplin les presons de joves que havien estat menors protegits, més ens hauríem d’adonar del fracàs dels nostres sistemes de protecció.

10 comentarios:

  1. Doncs molt bé. Diga'm perque no te'l vas emportar a casa i li vas oferir un llit?

    A veure si ens deixem ja d'escriure tonteriea.

    ResponderEliminar
  2. Que hegués matat a ton pare, a vere si també escriuries historietes sentimentals. Baixa dels núvols.

    ResponderEliminar
  3. Por qué siempre los comentarios así son firmados por anónimo?? Porque anonimo es el escudo de los cobardes.

    ResponderEliminar
  4. Se firman por anonimo.porque hay tal demagogia en este pais que decir una.verdad, aunque duela, esta mal.visto y perseguido.
    casi mas perseguido que matar a alguien.
    Saludos.

    ResponderEliminar
  5. Aquesta noia o baixa de l'era o és tonta rematada..La majoria d'aquests pobrets nens es converteixen delinqüents com aquest, perquè nenes tontetes de casa bona com aquesta que volen fer de mare Teresa de Calcuta i no fan la seva feina que es posar-los al seu lloc.

    ResponderEliminar
  6. Para mear y no echar gota. Menuda gilipollez de artículo. No se puede justificar lo injustificable. Y si no al próximo desamparado que veas por la calle te lo llevas a tu casa.

    ResponderEliminar
  7. VERGONYA! PERK NO LI EXPLIQUES AIXO A LA FAMILIA DEL MORT ??? ERA UN HOME GRAN QUE NO ES PODIA DEFENSAR... ET MEREIXES QUE AIXO LI PASI ALTEU PARE...i DESPRES EL POT CONSOLAR PER MATARLO!! VES A LA M_RDA FDP!

    ResponderEliminar
  8. Si mi padre hubiera sido la víctima, seguramente estaría furioso y no pensaría con lucidez. Pero no es el caso.
    En el escrito de Mireia Escobar no hay nada exculpatorio. De hecho define al asesino como un "monstre". Lo que explica es que UNO de los factores que ha contribuído a convertir lo que en su día seguramente fue un bebé precioso y probablemente un niño simpático en un monstruo capaz de matar sin motivo (si es que para matar existiera algún motivo justificable) es la situación de abandono social a la que se vió abocado. Los sistemas de acogida y apoyo a menores en situación de riesgo, no solo protegen a los beneficiarios directos, también protegen al resto de la ciudadanía. Sugiere que la lucha contra la delincuencia y la violencia puede ser también enfocada desde la prevención. La sociedad que ahorra en prevención de la delincuencia terminará pagando un alto precio, (incluso económico en facturas policiales y en cárceles). No hay ninguna garantía de que ese chaval, debidamente apoyado, educado y acompañado, no se hubiera convertido en el "monstruo" que acabó con la vida de un hombre y a punto estuvo de matar a más gente. Lo que el escrito sugiere es que con un sistema mejor de apoyo a la integración social, el número de "monstruos" sería menor, el número de casos similares o parecidos sería menor y la seguridad en las calles sería mayor. No se trata de la furia que desataría si la víctima fuera el padre de la autora, o el mío propio, se trata de cómo enfocar las cosas para que mi hijo o yo mismo no seamos víctimas en un futuro de un inhalador de pegamento con graves problemas mentales. Y por supuesto, aunque el "monstruo" resulte monstruoso para mucha gente, también se trataría de evitar que cualqueir chaval pase por la situación por la que ha pasado éste y otros muchos como él.
    Finalmente, algunos de los comentarios anteriores están ocultos bajo el cobarde manto del anonimato. Otro, el de ADZUCABCN bajo el no menos cobarde manto del pseudónimo y además de la formas maleducadas, incurre en el insulto. En mi opinión, estas actitudes no ayudan nunca a la comprensión de la realidad y son una lamentable muestra del inmenso trabajo que aún le queda al ser humano para salir de la historia de violencia, incultura y primitivismo que lastra su evolución.

    ResponderEliminar
  9. Mira molta explicació per explicar una mort... Filosofa todo lo que quieras y argumentalo con buenas palabras pero me gustaria que se lo explicaras al hijo de ese hombre...por culpa de gente como la que escribe esta noticia y como tu que os pensais que todo el mundo es REINSERTABLE pasan estas cosas... La proxima vez en vez de filosofar tanto llevatelo a tu casa y que te mate a ti si tanto quereis darles... por mi parte lo que le daria es un pasaporte para que cumpla la pena en su pais... claro que vosotros a eso lo llamais racismo y el hecho de que mate lo llamais: DESAMPARACIÓN... Que bien se ve desde fuera... pobre familia la de este señor...

    ResponderEliminar