Se está preparando el gran negocio con el expolio del agua en Catalunya??

L’Aigua, com la Vida, no és una mercaderia
Aigua és sinònim de vida. Sense aigua de qualitat i quantitat la vida s’apaga. L’Assemblea General de les Nacions, per unanimitat, va reconèixer el dret humà a l’aigua en qualitat i quantitat suficient.
El Govern de la Generalitat, amb el suport i complicitat dels grans poders econòmics catalans, està posant a l’ordre del dia la privatització de bona part del sistema públic de gestió del cicle integral de l’aigua i dels seus serveis associats, amb l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al capdavant. El govern ha endegat una campanya de descrèdit d’aquestes institucions, degut al gran deute que arrosseguen . Un deute generat sota els successius governs de la Generalitat, que des de l’any 2000 no han estat capaços d’abordar al seu moment les decisions polítiques i financeres adequades i necessàries per aturar primer i disminuir després l’escalada d’aquest deute.
La responsabilitat de la prestació d’aquests serveis públics per la seva naturalesa de bàsics i fonamentals correspon exclusivament a les institucions públiques. La llei permet que empreses privades i mixtes gestionin sota concessió pública determinats serveis. Malgrat això no podem obviar que la gestió realitzada per una empresa privada tindrà com a primera prioritat l’obtenció de beneficis, mentre que a l’empresa pública es reinverteixen en la millora del servei. Aquesta prioritat en l’obtenció de beneficis va en detriment de la qualitat del servei i de les prioritats socials, laborals i mediambientals (l’empresa privada Aigües de Barcelona ha acomiadat a 194 treballadors amb 160 M€ de benefici, mentre augmentava les retribucions de la direcció un 30%).
No és cert ni acceptem el discurs de que l’opció de privatització de serveis sigui una via per eixugar els deutes: a les empreses privades només els interessen els “caramels”, aquelles empreses que garanteixen beneficis, com ATLL, i no estan, en absolut, disposades a fer-se càrrec del deutes acumulats, ni tan sols d’una part. Que ningú s’enganyi, si duen a terme aquestes privatitzacions la ciutadania passarà a pagar, a més del cost del servei i el deute, el benefici empresarial del sector privat (Aigües de Barcelona, de l’exercici del 2010, va repartir 90M€ de dividends entre els seus accionistes després d’augmentar la tarifa més d’un 8.5% l’any 2009). La fragmentació del cicle integral de l’aigua, que proposen amb la concessió d’ATLL, agreujarà no només la situació de les institucions públiques sinó que afectarà a la qualitat del servei prestat a la ciutadania, i també a la qualitat ambiental de les masses d’aigua, comprometent el nostre futur i disminuint les possibilitats d’adaptació al canvi climàtic.
ATLL, creada l’any 1990, és estratègica per a la política hidràulica de Catalunya: subministra aigua a més de 4.5 milions de ciutadans i és l’encarregada de gestionar la garantia d’abastament d’una gran part del territori del país. ATLL té un molt bon funcionament, presta un bon servei, té una eficiència del 95% i la seva viabilitat econòmica és factible.
Per què, doncs, s’hauria de privatitzar? La ciutadania està d’acord en que el sector privat es lucri amb la gestió d’uns serveis, com ATLL i parts de l’ACA, que hem pagat amb l’esforç de tota la ciutadania de Catalunya?
L’aigua és vida. La gestió de l’aigua ha de ser pública, on la participació ciutadana, la transparència i el control social han de ser l’eix vertebrador d’aquests serveis públics.
Les organitzacions sota signants emplacem a la ciutadania i a les organitzacions socials a mobilitzar-nos i a crear un front social “L’Aigua, com la Vida, no és una mercaderia”.
Avui és l’aigua, demà la vida. Ni un pas enrere!

Extensión Exterior.
Comisión Medio Ambiente 15M Barcelona.