CARNAVAL DE BARCELONA 2014

"El Raval" febrero 2014 . Número 238

CARTA OBERTA A L’ALCALDE DE BARCELONA. Pel Comitè d’Empresa de BSM (UGT, CGT, SIA-FESIT, CSIF, USOC)

CARTA OBERTA A L’ALCALDE DE BARCELONA

Per què Sr. Alcalde? Per què ho fa així? Així no val!

Vostè fa molts anys que fa política. I vostè fa molts anys que és honest. I vostè fa molts anys que treballa per a aquesta ciutat , i que diu que l’estima, i que l’estima de veritat, però només fa uns pocs anys que la mana, que la governa.

I nosaltres, les seccions sindicals que conformem la majoria del Comitè d’Empresa de BSM, i els treballadors i les treballadores que la composem, en fa molts anys que també treballem per a la ciutat, i que diem que l’estimem, i que l’estimem de veritat, i li volem dir en aquesta carta que si vostè és veritablement honest, no pot fer-ho així. No seria just. I vostè vol ser just.

I ens expliquem:

Vostè fa molts anys que ha ajudat a fer del sistema públic català un referent a tot el món. A la sanitat, a l’escola, a nivell català, però també en els serveis públics d’aquesta ciutat. Hem escoltat el que pensa del servei públic moltes vegades a la seu dels nostres sindicats i a la tribuna de les escoles de negocis, i a la cadira del ajuntament, primer a la oposició i ara com a alcalde. Sigui coherent i no destrossi l’empresa pública ara que governa la ciutat.

Vostè ha trobat una empresa pública com BSM que funciona. Que ha fet bé la seva feina. Que és referent en el seu sector principal: la gestió de serveis públics de mobilitat de la ciutat. Que té aparcaments en soterrani construïts per BSM per als ciutadans allà on la iniciativa privada no volia anar perquè eren barris “poc productius”, que gestiona la major àrea urbana regulada fent-la compatible per als residents i per a forans. Però també és referent en la gestió d’instal·lacions lúdiques i esportives. No és veritat que el feliciten els presidents de totes les Federacions Internacionals que fan els seus mundials a Barcelona, al Palau Sant Jordi o a l’Estadi? Quantes ciutats hi ha que mantinguin actiu i ple d’esdeveniments unes instal·lacions com les Olímpiques o com el Fòrum 15, 20 ó 30 anys després d’estrenar-les? I nosaltres, els sotasignats, representants dels treballadors i treballadores, juntament amb totes les persones de la plantilla, ens sentim part d’aquest èxit contribuint des de fa molts anys, però també en aquests darrers anys que vostè és alcalde, a què la ciutat funcioni, a què els serveis públics de mobilitat i gestió d’instal·lacions siguin els millors.

Busqui’ns exemples de mitjana de gestió en el camp de la mobilitat o de la gestió d’instal·lacions on no siguem tant bons com el millor. Som més cars? Ja li diem nosaltres que no! Treballem menys hores? No! Som menys productius en termes de resultats? Ja li diem nosaltres que no! Si pot demostrar-nos que no tenim raó, que hi ha exemples i dades de mitjanes que contradiuen aquestes afirmacions tan contundents que li fem, posi-les sobre la taula. Digui’ns una ciutat del món que hagi fet un patrimoni de 65 aparcaments soterranis en només 30 anys sense invertir com a Ajuntament ni un euro, només amb les rendibilitats dels aparcaments anteriors... i molts d’ells fets als barris on la iniciativa privada no vol anar-hi! Accepti que nosaltres tenim alguna cosa a veure amb aquest èxit. I sap per què? Perquè hem cregut en la bona gestió pública, perquè hem cregut que si fèiem les coses bé teníem futur, perquè hem confiat en els gestors públics i en els bons polítics, perquè volem confiar en vostè i gent com vostè.

I ara ve i ens diu que necessita diners  -per a una finalitat molt lloable, això si- i que ens ha de fer petits, que ens ha de concessionar a un privat.  No mira com ho hem fet en el passat, no veu que en el futur potser li aniria millor si la seva empresa pública fos més gran. Diu que necessita diners i que és l’única forma d’aconseguir-los. I demà? Ens tornarà a fer una nova queixalada? Si hi ha una altra fi lloable demà, si torna a ser alcalde, ens esquarterarà? No vol tenir en compte que som aquell sector públic potent, ben gestionat, amb un comitè d’empresa compromès, modern, al costat dels ciutadans, amb criteris de gestió d’empresa privada? (tot això ho treiem d’una conferencia seva a Esade fa uns mesos). No ens faci això. No ho faci així. No ens ho mereixem com a representants ni com a treballadors. Vostè no s’ho mereix com a alcalde. No veu que ens posa als peus dels cavalls? No veu que si no ens defensa vostè que és el propietari estem morts? Que demà vindrà vostè o un altre i dirà que en necessita més? Que tothom s’atrevirà a dir: fes més diners ràpids amb BSM... fes-la més petita... dóna un altre trosset als privats... i ens matarà... i matarà la gallina dels ous d’or... la gallina que és l’enveja de totes les ciutats del món, la que li ha construït 65 aparcaments, la que li ha mantingut el Palau Sant Jordi com el primer dia o la que li ha permès en sis mesos ordenar el Park Güell.

Per què ho fa? Per què no té en compte tot això que li expliquem? No veu que és el principi del fi? Vol ser vostè, precisament, l’alcalde que acabi amb BSM?

Fa molts anys que ens deien (i vostè també ho deia als comitès d’empresa de Sanitat) “sigueu responsables”, “tingueu seny”, “si no som els millors en tot i sobretot en despesa i gestió ens vendran”, “sigueu moderats”, “ajudeu-me a fer una bona gestió i ens farem grans”... Nosaltres ja hem complert. I estem orgullosos. Compleixi, alcalde, compleixi vostè amb nosaltres. No destrossi BSM. No ens obri avui la via petita, que demà ens dessagnarà. Deixi’ns seguir fent bona feina, creixent, defensant les condicions de treball sempre, amb fermesa, però sabent que estem compartint un projecte amb els que creuen en el sector públic, com vostè diu. Deixi’ns creure en vostè. No ens porti a on no ens agrada anar, no ens faci sortir al carrer.

Fixi’s que no li parlem de contractes ni de subrogacions. Perquè ja sabem que ens dirà que no ens preocupem, que tots tenim feina assegurada, que tal com està la cosa ja és molt... i possiblement tingui raó.  Però tant la quarantena de companys que diu la Direcció de l’empresa que es subrogaran, com l’exercici de fons, ens preocupa l’esquarterament de demà: si li deixem fer aquesta primera cirurgia de 15 aparcaments segur que demà ens faran una altra, serà una desaparició lenta però segura. Estem convençuts. I no ho permetrem.

Fixi’s també que no li parlem de les raons del perquè fa això. De qui hi ha al darrera d’aquesta operació. De quins interessos, ocults, l’empenyen a vostè a fer-ho. Sap per què? Perquè ho suposem, però no tenim proves. I nosaltres avui, en aquesta carta, només li volem dir allò que n’estem segurs. No volem fer trampes ni utilitzar la demagògia. Volem ser francs i sincers. No volem especular. Tan segurs estem de tot el que li diem, que estem convençuts que vostè, que és honest, sap que tenim raó.

Sap que els aparcament de BSM, públics, en termes de places d’aparcaments gestionades a Barcelona són un percentatge molt petit del total de la ciutat?  No creu que ja està prou desequilibrat a favor de la gestió dels privats aquest sector? Aquí el binomi públic/privat ja està molt decantat cap el privat... deixi que el petit tros públic segueixi sent el que marca la qualitat i el prestigi i no ens faci més petits encara.

Acabem com hem començat en el títol: Així no val! És l’inici del final.

I amb sinceritat: té vostè, alcalde, als sindicats UGT, CGT, SIA-FESIT, CSIF i USOC del comitè d’empresa de BSM, disposats a seguir al costat de BSM i de l’alcalde de la ciutat si creu en BSM. Si no hi creu, ens tindrà en front. No pot ser d’una altra manera. I vostè segur que ho entén. Segur que ens entén.

Pel Comitè d’Empresa de BSM (UGT, CGT, SIA-FESIT, CSIF, USOC)

TENSIONES Y FRAGMENTACIONES. Editorial del periódico "El Raval" de febrero 2014

No hace mucho tiempo, cuando la crisis económica estaba en sus albores, el panorama político parecía estabilizado en un proceso de bipartidismo político en España. Se hacían análisis de tal cuestión y la ciudadanía parecía aceptar la situación sin entusiasmo pero sin un grado significativo de descontento. El modelo de otras democracias más veteranas, en las que el bipartidismo se había consolidado anteriormente, parecía dar al modelo ciertas garantías de continuidad y consolidación.

Pero estalló la gran estafa internacional y llegó la crisis económica a España. Y como aquí ya arrastrábamos la burbuja del ladrillo, la crisis se hizo especialmente agresiva.

El descontento social le costó caro al partido socialista que fue barrido en las urnas. Pero poco después quedó claro que el gobierno de Rajoy no iba a calmar la tensión social sino todo lo contrario.  Con cifras de paro disparadas, con una reforma laboral tremendamente dura para los trabajadores, con casos sangrantes de corrupción y con constantes recortes en servicios y derechos, la ciudadanía despertó del letargo y empezó a organizarse y movilizarse. Las redes sociales, ya muy extendidas en España, ayudaron al proceso de movilización y a la extensión de la conciencia ciudadana. La tensión social aumentó exponencialmente, se generaron «mareas» de varios colores y lo que en primavera de hace tres años fue llamado Movimiento 15-M poco a poco se fue convirtiendo en una  movilización social constante que había de tener consecuencias políticas sin duda alguna.

Y ahora se aprecia claramente una de esas consecuencias. La tensión ha provocado fragmentación.  El bipartidismo ahora mismo es impensable y todos los analistas auguran parlamentos nacionales y autonómicos muy fragmentados. Hasta ahora, solo el PP parecía inmune a este fenómeno. Pero las últimas noticias indican que también por ese lado la tensión deriva en fragmentación. La presentación de VOX, una nueva formación a la derecha de la ya muy derechizada cúpula del PP y los movimientos de Vidal Quadras, Mayor Oreja y el inefable Aznar, así lo indican.

Por el lado izquierdo del espectro político las cosas son más espectaculares. La tensión social aumentada está produciendo una llamativa fragmentación en la que el movimiento de ideas y planeteamientos genera cosas tan curiosas como una monja liderando una alternativa de izquierdas.

A modo de resumen revisemos un poco el panorama general desde la izquierda hasta la derecha:
- Las CUP irrumpen en el parlament por la izquierda de ERC. Pero ya se están organizando nuevas formaciones alternativas de izquierda en Catalunya. Además de movimientos alternativos sin vocación de convertirse en partidos políticos. Que esa es otra...

- ICV-EUiA, la formación de las seis siglas, un guión y una «i» muy divertida, debe resolver la tensión entre sus miembros más identificados con la reivindicación nacional catalana y los que mantienen el clásico espíritu internacionalista y de clase.

- Los socialdemócratas deben resolver la tensión entre el PSOE y el PSC. Pero el PSC debe resolver las tensiónes internas entre sus sensibilidades más o menos catalanistas. Por otra parte, en Barcelona, acaban de iniciar un proceso de primarias en el que distintos candidatos deberán marcar perfiles propios. Ya veremos si eso acentúa o no las tensiones internas y la evolución futura.   

- CiU, pese a tener solo dos siglas, ya ha presentado sus tesiones internas aunque el clima social ayuda a que Unió se mantenga en un discreto papel crítico que ya veremos cómo evoluciona.

- En la derecha, hasta ahora muy sólida pese al efecto «Ciutadans» en Catalunya y el de UPyD a nivel nacional, ya hemos visto que empiezan a resquebrajarse las junturas y es previsible que en un futuro próximo aumenten los «movimientos de posicionanmiento» de diferentes personajes atentos a sus propios intereses. Al fin y al cabo la derecha se mueve por intereses.

Y todo esto ¿qué significa?. Significa que la política ha vuelto. La situación recuerda a la «explosión» que se produjo tras la muerte de Franco, durante la transición, cuando hasta 400 partidos políticos se presentaron a elecciones. Significa que ya no se puede simplificar. Significa que el debate político ha llegado a los bares, a las panaderías, a las asociaciones, a los barrios, a los despachos, a las universidades, a las redes sociales, a las calles... Y nos alegramos de ello. ¡Hasta nos emocionamos por ello! El futuro se abre. El pueblo ha despertado. Los mediocres ya no tendrán acomodo fácil.