"El Raval"
sábado, 28 de mayo de 2011
sábado, 21 de mayo de 2011
Carta enviada desde la misma plaza Catalunya. Un ejemplo de lo que entre los movilizados se dice, se piensa, se comenta...Su autor Jaume Delclos tiene treinta y dos años.
Plaça Catalunya: la plaça de la il•lusió
El 15-M serà més recordat que no pas el 22-M. La ciutadania ha dit prou. La gent ha prés le carrer. Hem començat a caminar. Caminem amb la simpatia de tothom. Estem recuperant la il•lusió, entre els joves i no tant joves. Totes i tots som representats.
Tenim un sistema de partits i uns partits, al seu servei i al serveis de les corporacions privades. Uns mitjans de comunicació al serveis d’aquestes corporacions privades i els seus partit. Un expresident que només sap criticar la “cultura del no” i ara crítica “després de d’indignació, què?”, no ha deixat més espai que la indignació. Una guàrdia urbana que quantificava en 800 les persones a Plaça Catalunya, volien dir 800 secretes i 7000 concentrats. Mentre a València desconnectaven les webcam, en la manifestació en defensa de TV3, a la ciutat a Barcelona desconnecten la de Plaça Catalunya, i cap partit es queixa. Senyors i senyores polítics de partits, vosaltres mateixos ens indigneu.
Hem decidit sortir al carrer i dir prou. Prou d’humiliacions. Prou de la connivència del poder polític-partidista amb el poder econòmic-financer. Prou retallades socials en nom de la crisi. Prou d’un sistema de democràtics de partits al servei del capital. Prou de destruir les institucions públiques de la ciutadania per interessos partidistes. Prou del poder del capital, bancs i les seves corporacions, que destrueixen les nostres vides i el planeta. Prou!.
Ja fa temps que ho hem entès, i ara diem prou. Si volem que ens respectin. Si volem decidir el nostre futur com a poble. Si volem construir una societat justa. Si volem recuperar el pols de la nostra vida, ho hem de fer el poble, les ciutadanes i els ciutadans. Vosaltres no ens representeu, esteu més interessats en els vostres interessos personals i de partit que de la gent. Si volem recuperar el poder el nostre futur, la gestió i control del sistema finances han de ser públics o autogestionats per la ciutadania, bancs públics amb participació i control social. Necessitem serveis públics, que encara que sembli redundant, han de ser gestionats i controlats sector públic i amb vocació de servei públic i al servei de la ciutadania.
Aquest moviment no s’acaba el 22-M, que ningú s’equivoqui. Comencem a construir poder popular. L’espurna de la il•lusió ja crema!
Jaume Delclòs i Ayats
El 15-M serà més recordat que no pas el 22-M. La ciutadania ha dit prou. La gent ha prés le carrer. Hem començat a caminar. Caminem amb la simpatia de tothom. Estem recuperant la il•lusió, entre els joves i no tant joves. Totes i tots som representats.
Tenim un sistema de partits i uns partits, al seu servei i al serveis de les corporacions privades. Uns mitjans de comunicació al serveis d’aquestes corporacions privades i els seus partit. Un expresident que només sap criticar la “cultura del no” i ara crítica “després de d’indignació, què?”, no ha deixat més espai que la indignació. Una guàrdia urbana que quantificava en 800 les persones a Plaça Catalunya, volien dir 800 secretes i 7000 concentrats. Mentre a València desconnectaven les webcam, en la manifestació en defensa de TV3, a la ciutat a Barcelona desconnecten la de Plaça Catalunya, i cap partit es queixa. Senyors i senyores polítics de partits, vosaltres mateixos ens indigneu.
Hem decidit sortir al carrer i dir prou. Prou d’humiliacions. Prou de la connivència del poder polític-partidista amb el poder econòmic-financer. Prou retallades socials en nom de la crisi. Prou d’un sistema de democràtics de partits al servei del capital. Prou de destruir les institucions públiques de la ciutadania per interessos partidistes. Prou del poder del capital, bancs i les seves corporacions, que destrueixen les nostres vides i el planeta. Prou!.
Ja fa temps que ho hem entès, i ara diem prou. Si volem que ens respectin. Si volem decidir el nostre futur com a poble. Si volem construir una societat justa. Si volem recuperar el pols de la nostra vida, ho hem de fer el poble, les ciutadanes i els ciutadans. Vosaltres no ens representeu, esteu més interessats en els vostres interessos personals i de partit que de la gent. Si volem recuperar el poder el nostre futur, la gestió i control del sistema finances han de ser públics o autogestionats per la ciutadania, bancs públics amb participació i control social. Necessitem serveis públics, que encara que sembli redundant, han de ser gestionats i controlats sector públic i amb vocació de servei públic i al servei de la ciutadania.
Aquest moviment no s’acaba el 22-M, que ningú s’equivoqui. Comencem a construir poder popular. L’espurna de la il•lusió ja crema!
Jaume Delclòs i Ayats
jueves, 19 de mayo de 2011
martes, 17 de mayo de 2011
PROPUESTAS DE DEMOCRACIA REAL YA. Estas propuestas contradicen a quienes afirman que el movimiento que está saliendo a las calles en toda España no hace propuestas. No obstante, advierto que el movimiento está vivo, evoluciona, y para empezar, "Democracia real ya" no puede considerarse la voz del movimiento en todo su conjuunto. El conjunto es ahora ya, más amplio que "Democracia Real Ya", y las propuestas, siendo parte de este movimiento, deben considerarse como un primer avance de lo que se "está cociendo". Dicho de otro modo: hay propuestas, pero lo que te invito a leer no es el documento oficial definitivo (por decirlo en un lenguaje tradicional que tampoco es el que más se ajusta a lo que está empezando a suceder en las calles).
domingo, 8 de mayo de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)